birba - pedagogich

32
Birba #1 le iade stories, jüc y aventöres

Upload: others

Post on 30-Jan-2022

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Birba #1

le iade

stories, jüc y aventöres

le viagiadúil viaggiatoreder Reisendethe traveler

l’esploradúl’esploratoreder Entdeckerthe discoverer

la cherta geograficala mappadie Landkartethe map

la tasciala borsa die Tasche the bag

l’autola macchinader Wagenthe car

le cuferla valigiader Koffer the suitcase

la chertail bigliettodie Fahrkartethe ticket

la cordala corda das Seil the rope

le rucsochlo zainoder Rucksackthe rucksack

l’alpinistl’alpinistader Alpinistthe alpinist

la regiunla regionedie Region the region

la contrada il paesaggiodie Landschaftthe landscape

le iadeil viaggiodie Reisethe journey

DIZIONAR VISIF

2 INFORMAZIUNS | Novités4 DOCUMENTAZIUN | Mesi de trasport8 INFORMAZIUNS | Destinaziuns TOP sura döt le monn

10 STORIA | Norman14 CURIOSITÉS DAL MONN | Savôste che...?16 INTERVISTA | Iade danter les dlaces18 VARIANTES LADINES | Travel Kit

20 INGLESC | Jetlag22 TALIAN | Viaggiare in aereo24 JÜCH | Steckdosen und Stecker

25 REZETA | Dlacin de Birba26 LABORATORE | Ciamena scöra28 INFORMAZIUNS | Rubrica29 INFORMAZIUNS | Mini Info

le fligherl’aereodas Flugzeug the plane

le crëpla montagnader Bergthe mountain

Indesc

1INDESC

Ti Paisc Todësc röiel na monëda da 5 Euro

I Paisc Todësc á batü la monëda da 5 euro.Da öna na pert él lassura le variöl, le tier ofizial dl paisc, dal’atra él na cherta dla tera: la monëda á inom „Planet Erde“, ara pësa 9 gram, á n diameter de 27,25 milimetri y n anel zentral bröm de plastica cuntra les falsificaziuns. Les monëdes podará gní tutes ca da paié ma ti Paisc Todësc, por le rest dl’Europa valaráres ma sciöche toc da coleziun.

Olimpiada a Rio de Janeiro 2016Brasil

Dai 5 ai 21 de agost 2016 gnarál fat a Rio de Janeiro la 31° Olimpiada. Insciö ciafará l’evënt sportif plü conesciü y antich dl planët i milesc de corusc de chësta beliscima cité, meton a confrunt i plü gragn campiuns dl monn. Por le pröm iade gnarál fat i Jüc Olimpics te na cité sudamericana.

Podarunse ince nos joré?

Le zënter de inrescida svizer Somiacs laora al momënt pro na invenziun inovativa y bindebó da rí. Le proiet á inom Birdly y ara se trata de odlá che simulëia n jore. Les porsones podará se mëte sö chisc odlá y avëi l’ilujiun da joré, sciöche te n videojüch. Odëi canche i podarun ince nos porvé fora chësta invenziun...

Amazonas

Sao Paulo

Rio de Janeiro

Brasil

Brasilia

Novités

2 INFORMAZIUNS

Tutankhamon

fossa de Tutankhamon

entrada

ciamena dl tesur

ciamena de Tutankhamon

ciamenes socrëtes

Val di Resc

Cairo

Egit

Antartida

Africa

Isola de Ross

Amer

ica

dl S

üd

Australia

Egit, ciafades döes ciamenes socrëtes tla fossa de Tutankhamon

Tla fossa dl faraun dl Egit Tutankhamon, tla Val di Resc sön la spona dl Nil, él gnü descurí döes ciamenes socrëtes. Tutankhamon é jü sön le tron al’eté de 9 agn y é mort cun 18 agn. A desfarënzia de d’atres fosses de farauns che ê gnüdes arobades fora, ê chëra de Tutankhamon, descurida de novëmber dl 1922, intiera y conservâ plü co cinmile ogec che vá zoruch a dan da 3.300 agn, tröc de chisc de or pur. Le stüde cun le radar, realisé dal espert iapanesc Hirokatsu Watanabe, á mostré che al esist te chësta fossa 2 locai öc socrëc, che contëgn materiai organics y metalics... él mo ascognü laite n tesur?

Na coltivaziun de ortam tl’Antartida

Sön l’isola de Ross tl’Antartida á inrescidus cinesc fat sö na ciasa da coltivaziun olache ai pó coltivé ordöra frësca a manco 40 degrá Celsius. Chisc scienziá orô chirí na alternativa ala spëisa dlaciada ite y s’á ponsé da cherié chësc urt daite, ilominé cun löm artifiziala, olache al crësc pomodors, gurches, salata y n gröm d’atra ordöra. Feter nia da crëie sce an pënsa ales temperatöres dlaciales dl Pol dl Süd.

Les tigres en prigo de estinziun

De bones notizies por i amanc di tiers. Les tigres salvaries, che gnô conscidrades en prigo de estinziun porvia dla ciacia ilegala, se reprodüj indô deplü. Les tigres vir te de plü perts dl’Asia y é dër importantes por l’ecosistem te chël che ares vir. Ares regolëia les popolaziuns de cerfs, porcí salvari, antilopes y bos. Zënza predadus sciöche les tigres, se moltiplicass chëstes sorts de tiers tröp de massa, cun conseguënzes da temëi por les ressurses y por le teritore. Aladô di esperc dl WWF él aldedaincö plü o manco 4000 ejemplars de tigres y, ince sce dan da 100 agn nen êl plü co 100.000, án podü odëi ti ultims agn che le numer é indô chersciü.

lerch vitala cina tl 1900

lerch vitala aldedaincö

Asia

India Tailandia

Cina

Ruscia

3Novités

DOCUMENTAZIUN

Mesi de trasportRodé por le monn y esploré posć nüs é daspavënt valch de bel. Tles perts desvalies dl monn podunse incunté mesi de trasport daldöt unics che fej les localités desvalies y süa cultura ciamó plü interessantes. Tles plates che vëgn do podunse odëi n valgügn de chisc mesi n pü’ plü daimpró. Mo naota ti dunse na odlada a val’ meso che i conescëis bele…

Cal de chisc mesi aste pa bele adoré da viagé?Auto, roda, autobus, ciaval, ferata, furnadoia, barca, canoa, fligher, racheta, camel, ...

Öna dles mius manires da descurí na destinaziun é chëra de la vire sciöche i abitanc dl post. Te val’ stac ciafarëise na gran lita de mesi de trasport che pó ester n pü’ demorvëia, originai, püch conesciüs, che ne n’á nia da nen fá cun chi che i sëis ausá da odëi vigni de.

Cians da liösa

Ne s’ëise mai imaginé da esploré i bosć dl’Alasca sön na liösa trata da cians? Fá “musher” ó dí gní trasportá da liöses trates da 4 o 6 cians, n’aventöra che an pó ma fá te püc posć sön chësc monn. N’esperiënza unica é viagé sön chëstes liöses y esploré les contrades da d’invern dl Cërtl Polar Artich. Le cian da liösa é n tier ausé da trá les liöses sön la nëi o sön la dlacia. Danter les razes plü adorades por chësc laur ciafunse i Husky y i Samoiedo. I inuit á por secui alalungia adoré la liösa trata dai cians sciöche meso de locomoziun, mo al é spo tres deplü gnü sostituí dales liöses a motor plü modenes. Tl’Europa vá l’adoranza de cians da liösa derevers ala fin dl ann 1000. Scebëgn che chësc meso de trasport vëgnes dai storics nominé plütosc püch, ál impó albü na gran difujiun.

4

Mesi de trasport

Zip line

Les teleferiches é n elemënt carateristich dla Costa Rica, sciöche ince öna dles atraziuns plü conesciüdes dl stat caraibich. Les prömes é gnüdes metüdes sö ti agn 70 por l’osservaziun di bosć ti raiuns rurai plü desman. Aldedaincö vëgneres dantadöt adorades dai turisć por osservé da n punt de odüda ‘estrem’ les tröpes arees naturales dl paisc. Chisc se lascia slisoré, cun indos na imbraiadöia, sön cordes inclinades por descurí les belëzes naturalistiches dl post.

Zorb

Le zorb é na grandiscima cogora da soflé sö che te pormët da su o en compagnia da brodoré jö por i coi dla Nöia Zelanda. An pó fá de plü sorts de percursc: a zich zach, sön le terac mol o sön chël süt.

5

DOCUMENTAZIUN

Rickshaw

I rickshaw é na sort de rodes-taxi, originares dl’Asia, olache ares gnô plüdadî adorades da trasporté porsones importantes. Aldedaincö éres plütosc turistiches y süa adoranza é deslariada fora sura döt le monn. A Bangkok, por ejëmpl, fej i rickshaws de dër mirachi por se trá inant tl caos dl trafich y por ne se rosedé nia. Te süa forma originala, adoron la forza umana da trá le meso. Le rickshaw é componü da n pice gratun da döes rodes sön chël che al pó se senté öna o döes porsones. Chël che tira le rickshaw é danter dui tomuns ite.

Elefant

L’elefant é le tier nazional dla Tailandia y sön ël ciafon n gröm de liëndes y stories. Te raiuns sciöche chël de Phuket é les escurjiuns sön n elefant dër popolares: döes o trëi porsones sënta sö te n scagn dopl de lëgn y pëia ia ala descurida dles contrades naturales plü spetacolares dl raiun.

6

Mesi de trasport

Tuk Tuk

Le tuk tuk é n gratun a motor da trëi rodes y ponsé por döes porsones. Pordërt él originar dla Tailandia, mo al é incö ince dër tipich por l’India. Sciöche meso de trasport él dër ideal da rodé fora por i marciá dles pezes y dles spezies o fora por les strades de Nöia Delhi. Al é un di mesi de trasport plü adorá y dala jënt dl post vëgnel n pü’ odü sciöche chiló da nos n taxi. L’inom vëgn (insciö araton) dala vera tipica che le pice motor fej tratan che al vá. I tuk tuk é depënc sö cun imajes y an nen vëiga de düc i corusc.

Segway

Chësc injin de trasport, inventé ti Stac Unis, é defata deventé un di mesi plü adorá dai turisć de döt le monn da rodé intoronn tles cités. Al é n meso de trasport plajor da manajé, fat por öna na porsona, eletrich y da döes rodes. Le segway é na sort de monojadin inteliënt cun chël che ara vá da pié ia, rodé, s’archité y jí derevers cun movimënc dl corp scëmpli.

Anfibus

L’ anfibus é n meso de trasport anfibich che pó gní adoré tambëgn sön l’ega co ince sön la tera. Al á lerch (posć da senté) por 50 porsones y é dër conesciü a Rotterdam tl’Olanda. Sciöche an pó jí impara fora por les strades dl zënter de Rotterdam insciö pón ince navighé cun chësc meso adöm cun d’atres imbarcaziuns fora por le rü Maas. Na roda sön chësc meso é zënzater la manira plü originala da descurí chësta cité.

7

INFORMAZIUN

Destinaziuns TOP

sura döt le monn

Rafting sön le Salmon River (Idaho, USA) Al é na aventöra unica da jí cun na barca de gume fora por les eghes turbolëntes de chësc rü, amesa canaluns spetacolars fora.

Bora Bora (Polinesia franzeja) Chësta isola vulcanica lungia 29 km pita de beliscimes spones de saurun y na laguna turchisa stlüta ite da palmes.

Palm Beach (Florida, USA) Dantadöt i milionars aprijëia de chësc post l’ega cialda, le bel tëmp y le vantaje da ester dlungia la cité.

Mavericks, California (USA) Ma i mius surfisć la vega te chës ones gigantes, che pó avëi n’altëza de cina 15 metri!

London Eye (GB) Tl punt plü alalt éson a na altëza de 135 m sura tera ia. Da chësta roda panoramica fora án na odüda che arjiunj i 40 km cina al orizont.

Jí a pe sön le tru di Inca (Perú) Escurjiuns a pe sura crëps fora y tla jungla por rové tla cité di Inca Machu Picchu. Chësc insediamënt dl 15ejim secul é sté “ascognü“ por tröc secui y é impormó indô gnü descurí dl 1911.

Gran Canote (Tulum, Messich) I afunsadus che se la sënt da jí te chisc andri sot ega ite pó nodé da n ander al ater y amiré stalatic y stalamic.

Isoles Galapagos (Ecuador) Sön chëstes isoles da na pert fora virel tröc tiers particolars sciöche tartarughes gigantes, iguanes de mer y tröpes sorts de vicí.

Las Vegas High Roller (USA) Chësta é la roda panoramica plü alta dl monn; cun sü 167 metri de altëza ára superé la roda panoramica di recorc, la Singapore Flyer. Les cabines pó trasporté cina 40 porsones y na roda intiera döra mesora.

Bwindi Park (Uganda) Chiló ne ciafon nia ma girafes y liuns mo ince mec i gorila da munt che vir sön nosta tera.

Le splunf d’ega Iguazú tl Brasil/Argentina Al vëgn conscidré le plü bel splunf d’ega sön la tera. Amesa n scenar unich tla jungla, sön le confin danter le Brasil y l’Argentina toma l’ega sön na larghëza de feter 3 km da na altëza de cina 80 metri!

8

Destinaziuns TOP sura döt le monn

Annapurna Circuit (Nepal) Jí a pe fora por contrades dl Himalaya che fej sté sö le fle, a d’ambria dles munts plü altes dla tera (Annapurna, 8.078 m) é n dejider de tröpes porsones.

Akaba (Iordania) Te chëstes eghes che é ma sotes 1,5 metri él da odëi de beliscims corai y schires de pësc de mile corusc.

Wiener Riesenrad (Austria) Öna dles prömes rodes panoramiches che é gnüdes costruides sura döt le monn é chëra da Viena, che vá zoruch al 1897. Ara é alta 65 m y é l’emblem de chësta cité.

Maledives Les Maledives é formades da de plü atoi y á plü co mile isoles! Chiló pón odëi scolieres de corai, andri y n gromun de beliscims pësc.

Singapore flyer Cun n’altëza de 165 m pita la roda giganta plü alta dl monn na odüda panoramica de 45 km.

Fraser Island (Queensland, Australia) Chësc patrimone natural dl’UNESCO pita 1660 km cuadrac de belëza dla natöra pura.

Seychelles Chësc beliscim arzipel de plü co 155 isoles é a nord-ost dl Madagaskar.

Okawangodelta (Botswana) De gragn tlaps de bos salvari y elefanc che roda da n post al ater, tiers che manacia da morí fora, sciöche i cians salvari dl’Africa: döt chësc é da odëi tl delta dl rü Okawango.

Salté cun l’ambrela a Queenstown tla Nöia Zelanda Sura Queensland salton da 4500 m de altëza fora de n fligher, toma 60 secunc alalungia adërtajö, tira spo la corda por daurí l’ambrela y se lascia tomé plan plan sön la tera.

Masai Mara (Kenia) Liuns, leoparg, geparg y lapró les spazirades spetacolares dles zebras, gazeles y gnus é ci che an pó se aspeté da odëi sce an vá te chësc post.

Sipadan (Malaysia) Les eghes plënes de sostanzes nudritives fej de chësta isola un di posć plü ideai da podëi osservé tiers dl mer sciöche tartarughes de mer, scuai de vigni sort, baracuda y pësc papagal.

9

Al ê n buniscim depenjadú de contrades, al depenjô cun gran maestria contrades alpines y sü chedri ê tacá sön i parëis de dötes les ciases dl raiun incëria.

N de ti â le berba fat na beliscima scincunda a Norman: na grandiscima tëra de lin blancia, da podëi implení cun öna de sües beliscimes contrades da munt.

Ilustraziuns deVeronica Martini

Norman, la olp, ê le miúdepenjadú de dötes les Alpes.

Al â cinamai daurí na mostra cun sües operes che â albü n gran suzes ince pro i critics d’ert.

Na impreodüda nia da crëie

10 STORIA

Al â arjigné ca döt ci che al adorâ: piní, palëta da depënje, corusc, iaca, cialzá da munt, compas, le sach da dormí, cordes, grifs, picli… y spo s’âl lascé condüje cina la staziun dla ferata por ti jí adincuntra a chësta vagada.

Do che al â saludé düc sü compagns y sü parënc y dal blot che al ê dala büsia, s’âl desmentié le numer dla scina da olache al messâ pié ia y ê senté ite tla pröma ferata chita dan da d’ël.

Mo por tan na gran peza de lin jôl debojëgn de na gran munt, dëgna da comparí sön chël che ess messü ester so capolaur.

Porchël â Norman albü na idea bindebó stramba: al orô jí tl Nepal a depënje l’Everest, le crëp plü alt dl planët.

11Norman

Al â ciafé n post da sté saurí dlungia finestra y, deperpo che la ferata piâ ia, ti âl ciamó n iade dé na odlada a sües beles munts che al n’ess nia plü odü por n bel pez.

Al ê n iade lunch de de plü ores, mo Norman s’â arjigné ca, al â pro d’ël les parores incrujades, n sföi por sües schizes y n pü’ de valch da mangé sce al ess ciafé fan.

La ferata jô inant plan, soflan vigni tant, y Norman s’â indormedí. Les munts s’â intratan trasformé te coi, tres plü basc, cina a gní döt un cun la planöra.

DRIIIN! Te n iade sonâl na ciampanela por avisé i passajiers che la ferata â arjunt la staziun finala. Norman s’â atira indespré, â tut döt so patüc y ê gnü jö de ferata.

12 STORIA

Mo la contrada ti savô dër foresta: degünes munts ne cercenâ l’orizont, döt incëria êl ma cil. Ci êl pa sozedü? S’â valgügn tut les munts? Olâ ê pa chësc Everest tan conesciü, de chël che al â aldí baian tan gonot?

Al jô inant se tiran do la gran tëra de lin y düc sü cufri y, canche al ê rové söinsom, ne n’êl nia bun da crëie a sü edli.

Cun le ce plëgn de domandes âl tut la sora strada che condujô fora de staziun, na alea lungia che jô söpert. Bunamënter âl tut la ferata falada, mo olá êl pa sëgn?

Dan da d’ël êl la cossa plü demorvëia che al ne n’â mai odü: na spersa börna infinida, olache an n’ê nia bugn da desfarenzié avisa olache le cil se rovâ. Por le pröm iade te süa vita âl dan da d’ël l’ozean.

Al â lascé jö süa tëra de lin y â atira metü man da depënje. Na te maestosité ê pö perfeta por so capolaur.

13Norman

Le rü soteran plü lunch dl monn é tl MessichI speleosub á esploré n labirint de andri sot la penisola dl Yucatan, tl Messich, y á ciafé chël che messess ester le rü soteran plü lunch dl monn. Al mosöra 153 km. Chësta é na noela che descëda morvëia. Pordërt n’él nia propi n dër rü, mo dër n gran sistem de galaries sot ega ite. Ciafé é le rü gnü dal speleosub inglesc Stephen Bogaerts y da so compagn todësch Robbie Schmittner. Bëgn cater agn alalungia ési rodá sot ega ite a chirí. Le laur n’é nia ciamó stlüt jö. I speleosub roda tres ciamó inant sot ega ite por chirí inant d’atres galaries y d’atri andri che podess ciamó porté a löm de vigni sort de morvëies.

Dumëne ComploiSavëi da dessigné, avëi la pasciun por i dessëgns animá. Ci fá cun chësc talënt tles valades ladines? Le monn é massa pice por rové inant tla vita. Ciodí pa nia se trasferí tla California y lauré por la Walt Disney Company? Dumëne Comploi, n jonn d’Al Plan de Mareo á tut chësta dezijiun y á lascé so paisc nadé por imparé da conësce le gran monn. Incö laorel por la Walt Disney Company sciöche dessignadú. Adöm cun sü colegs fejel n laur de archirida de stories y atraziuns y arjigna ca dessëgns por la ideaziun de shows nöies por i parcs dla Disney sura döt le monn. Sön la foto é Dumëne tla lobby dla sënta de Lucasfilm a San Francisco.

Savôste che...?14 CURIOSITÉS DAL MONN

Y sce i ti dess alberch a zacai?Rodé le monn pó ester valch de cer, dantadöt sce an ó

dagnora dormí te n hotel da cater stëres y avëi dötes les comodités poscibles. Mo rodé le monn pón ince atramënter. Sce an s’acontënta de püch pón datrai odëi belëzes plü particolares de ci che an ne vëiga sön

le tru turistich „normal“. Le Couch Surfing é öna dles tröpes poscibilités che an á da rodé le monn bunmarcé. Co funzionëiera pa? Iö ti dá alberch a valgügn che vëgn da dalunc. Y chësta porsona me dará spo a me n de alberch te so paisc. Ci che i mëssi fá é madër jí sön la plata internet, me registré y dé ite les informaziuns dl post olache i viri y dl post olache i oress jí. Dedô él ma plü da fá le cufer y da pié ia. Pu spo: bun iade!

L'Orient Express

Ci é mo mai chësta ferata

demorvëia che menâ n iade sü

passajiers da Paris Gare de l’Est cina

Istanbul? Orient Express ti dijôn.

Metü sö dl 1883, é chësc sorvisc gnü

porté inant cina dl 2009. De plü iadi

ál mudé so percurs, can êl plü lunch,

can êl plü cört. Y dagnora ti dêl alberch

a ghesć importanc, da tröc scioldi, fajôn

pö impara n iade de lus. Dantadöt i

nobli, parenté dles families reales,

diplomac o omi d’afars s’anuzâ de

chësta ferata por arjunje sües

destinaziuns. Incö ne vára baldi

nia plü da se fá n bel iade cun na

te’ ferata. Mo somié podunse inant

de sciöche ara sará stada da dormí

y da passé döt le de te chësta

ferata. Dles porsones che an ará

incunté y dles beles esperiënzes

che an ará fat deboriada.

15Savôste che...?

Mattia Felicetti é n jonn che fej ion sport y che chir l’aventöra, al á 26 agn y al stá a Someda (tla fraziun de Moena te Fascia) y l’ann passé, deboriada cun n grup de cin compagns, él jü tla Groenlandia por passé ia n iceberg sön na slackline. Le resultat é n film che á inom Montura Iceberg Challenge,n documentar plëgn de adrenalina che é un di films proponüs tl concurs pro le Filmfestival de Trënt.

Jí sö sön n iceberg é na idea bindebó mata mo le passé ia sön na slackline ciamó deplü ...Co s’él pa gnü en mënt da pié ia por na te aventöra?N de sunsi jü a crëp cun mi compagn Federico Modica, dër n bun fotograf y por damat unse albü chësta idea de jí tl nord dl monn a fá n documentar sön na slackline inanter dui iceberg. Spo, canche i se documentân sunse gnüs lassura che degügn al monn n’â ciamó porvé da fá valch de te. Y insciö unse organisé döt cant y i un abiné adöm n grup de jogn por realisé chësta idea deboriada cun nos!

Ci ëise pa metü te cufer?I un messü pochené n gröm de patüc ... eco mo na lista!

Iade danter les dlaces

corda

picli

elms

carabineri

carabineri dopli

ciodi dala dlacia

grifs

ciüries

manëces

cialzá da munt

odlá

aparac da fá jö

drones

radio

imbraiadöraConliëia i ino

ms

cun i dessëgns!

16 INTERVISTA

MATTIA SÖN NA SLACKLINE A 20 METRI SURA L’EGA

Mo ci é pa na slackline?La slackline é na stricora tacada da öna y dal’atra pert sön chëra che an mëss sté te na balanza. Ci che pó mudé é la lunghëza, la tenjiun y l’altëza da ia por tera.

LONGLINE (lunges plü co 40 metri)

HIGHLINE (dër altes y an mëss se trá ite l’imbraiadöra, sce an ess da tomé)

WATERLINE (sura ega ia, an passa ia lec o rüs)

Descrí la Groenlandia cun na parora.“Uppa” ó por inuit dí magari y la vita tla Groenlandia é veramënter dagnora n magari, gonot porvia dl tëmp imprevedibl che pó corassö te bloché te ciasa ince dis alalungia.

Co é pa la vita tla Groenlandia?La jënt é calma y dër ospitala. Les portes de ciasa é dagnora davertes por düc ... mo propi miné davertes! Les ciases é de lëgn, dër piceres y de vigni corú. Vigni familia á cians y les liöses é i mesi plü adorá

da rové da n post al ater.

Ci mangion pa tla Groenlandia?Tla Groenlandia mangion pësc, balena, cian dl mer y

rena.

Ëise albü momënc de dificolté?I un albü problems deache al ê ri tëmp y i ne podôn

nia rové pro i iceberg cun la barca deache d’atri iceberg dlungia la spona nes blocâ y i ne sciafiân nia da passé.

Ci aste pa imparé da chësc iade?I á imparé che al é posć demorvëia bi fora dla Talia, posć

feter nia conesciüs mo che al paia la mëia da odëi. Y spo ái capí l’importanza da ester bogn da s’adaté inanter

cultures nöies y manires de vire.

Vire na vita d’aventöra ó ince dí risćé?No assolutamënter nia! Te ne pos mai te tralascé sön le caje ... an mëss se arjigné ca, s’informé, imparé dales porsones che á de plü esperiënza. Por me él dagnora important s’alené denant y ciafé crëta n püch ala ota.

Ti aconsiasseste a jënt da jí tla Groenlandia?Sce, a düc chi che é apascioná dl jí a pe y che á ion l’aventöra. La Groenlandia é n post olache an se mët ala proa deache vire dailó n’é nia tan scëmpl sciöche chiló da nos.

Olá fajaraste pa to proscim iade?Al me savess bel da jí cun i schi tl Iapan. Mo ince la Norvegia y l’Alaska é inanter mi somi.

17Iade danter les dlaces

scioldiscioldiscioldi

guancguancguants

jafajiefasaon

aparat da fá jöaparat da fotograféaparat da fotografèr

cherta d’identité cherta de identitàchèrta de identità

flastriflastrifiostres

crema da sorëdlcrem da surëdl crema da soreie

compascumpascompas

busc dai dënzbëusc dai dënz broschin dai dents

pasta dai dënzpasta dai dënzpèsta dai dents

mantel dala plöiamantel dala plueiamantel da la pievia

mapamapamapa

cialzáciauzeiciuzé

Ladin dla Val BadiaLadin de Gherdëina

Ladin de FasciaCo ciara pa fora mi travel kit?Travel kit

pietepienepéten

18 VARIANTES LADINES

Y tö ci

mëteste pa

te to cufer?

jafajiefasaon

19ATIVITÉ

0

0

+1

+1

+6

+6

-7

-7

+11

+11

+12

+12

-2

-2

+2

+2

-11

-11

+7

+7

-6

-6

-1

-1

+3

+3

-10

-10

+8

+8

-5

-5

+4

+4

-9

-9

+9

+9

-4

-4

+5

+5

-8

-8

+10

+10

-3

-3

NEW YORK 2:00 AM

10

hours fl ight

ROME 11:00 PM

The world is divided into

time zones.

Jet lag is a condition that causes feelings of tiredness and confusion when a person travels across the different time zones.

The uncomfortable symptoms of jet lag could be:

For example, if you depart from Rome and arrive in New York City it’s 2:00 AM in New York, but your body thinks it’s 11:00 PM because that is the time it is in Rome and that is what your body is used to. Your internal clock isn’t ready to sleep so sleep eludes you; upon waking the next morning your body feels “off.”

headache insomnia memory loss nausea

20 INGLESC

S

I

G

H

T

S

E

E

I

N

G

Y

D

E

R

U

T

R

A

P

E

D

E

B

E

A

E

H

E

U

W

C

T

N

S

U

N

T

G

M

A

P

E

A

J

A

L

C

L

I

F

F

R

N

B

R

A

M

L

A

B

R

I

V

E

R

B

L

Y

H

A

T

S

R P S

P

A

M

U

R

F

G

R

M

U

S

E

U

M

A

E

A

C

J

L

Y

I

O

R

O

T

G

E

D

U

N

E

B

E

S

S

U

A

T

R

O

P

S

A

P

SEARCH FOR THEENGLISHWORD BAGGAGE = cufri DEPARTURE = aviadaJOURNEY = iadeMAP = chertaPASSPORT = passaportFERRY = traversadúCLIFF = scolieraSUN = sorëdlRIVER = rüHAT = ciapel MUSEUM = museumDUNE = dunaUMBRELLA = ambrelaBEACH = sponaSIGHTSEEING = vijita

WHERE IS JOHN?

1 OVER the diving platform

2 BEHIND the diving platform

3 ON the diving platform

4 IN the swimming pool

5 UNDER the wather

6 BETWEEN the diving platforms

21JÜCH

Viaggiare in aereo

> Cerca il banco della tua compagnia aerea che trovi scritto anche sul tuo biglietto.

> Se non hai già fatto il check in online, ti chiederanno il documento d’identità e il biglietto e ti daranno il boarding pass dove c’è scritto il numero del posto e l’ora di imbarco.

> Ti faranno lasciare le valige sul nastro trasportatore e verranno pesate e etichettate.

Check-inCERCA: 2 ananas 1 valigia che cammina 2 cellulari 1 buccia di banana 1 orsetto 1 orologio 1 topo

22

23

> Tieni in mano il boarding pass e il documento d’identità.> Metti nei cestini:

• giacca, cinture, gioielli, orologi che hai addosso• i liquidi (bottiglie, bagnoschiuma)• oggetti elettronici (computer, telefoni, videogiochi)• il tuo bagaglio a mano

> I cestini passano sul rullo e vengono controllati ai raggi X.> Poi puoi attraversare il metal detector e riprendere

le tue cose dai cestini.

Security

> Controlla sui tabelloni il numero di gate dove devi imbarcarti.

> Ora hai tempo per comprare qualche snack e qualche lettura per il viaggio.

> Aspetta che aprano i cancelli per l’imbarco e mettiti in fila.

> Al tuo turno mostra il boarding pass e un documento.

Gate

Italien

Großbritannien

KanadaVereinigte StaatenMexiko

Deutschland

IndienPakistan

Russland

Steckdosen und Stecker Welche in welchem Land?

Weltweit gibt es unterschiedliche Steckdosen.Verbinde jeden Stecker mit der entsprechenden Steckdose!

24 JÜCH

1 - Metede osc iogurt te n mixer, lapró i früc frësć y mil. Tolede ma öna na sort de früc al iade o na combinaziun che i ëis ion. Moscedede bun.

2 - Ciarcede la cossa. Sce al ne se sá nia ciamó perfet spo bastel injunté n pü’ de früc o n pü’ de iogurt. Moscedede ciamó n iade.

3 - Jotede te de pici goti de papier o de plastica (sciöche chi dal café, 80 ml) na picia cuantité o ti stamps di dlacins.

4 - Sëgn arjignëise ca n secunt strat da n’atra saú. Metede averda da ne moscedé nia y da joté bel plan. Fajede inant cun d’atres saús cina che i pici goti mët man da gní plëgns.

Sce i tolëis goti, stopede surajö cun staniol, sciöche sce al foss n stlipun. Ficede ite n bachët dl dlacin amez ite. Le staniol dëida mantigní le bachët dl dlacin söpert.

5 - Mëte i goti stlüc te dlaciara a dlacé por n 6 ores, o cina che ai é arjigná.

6 - Tolede fora de dlaciara i dlacins ai früc y n bun apetit! Sce ara ne vá nia saurí da tó fora le dlacin dal stamp, spo tignide le stamp sot sot ega cialda por n per de secunc y al slisorará fora da su.

POR VIGNI SAÚ ADORËISE

285 g de iogurt grech2 copes de früc frësć taiá sö te cadrí*1 cazü de mil

*An pó tó por ejëmpl:granëtes, müies, pieries, ananas, pomaranc o kiwi

25REZETA

Ne n’ëise mai porvé da osservé le monn al contrar? I podun costruí n stromënt interessant che nes daidará odëi le monn da n’atra prospetiva. Chësc esperimënt á inom ciamena scöra… al é na scatora che proietëia les imajes tres n te pice büsc fora. A chësc prozes ti dijon stenoscopia y al é na invenziun vedla che á condüt ala nasciüda dla fotografia y dl film. Tla scatora che i fajarun, sarunse bogn da odëi ci che é ia do nos y döt chësc sotissura… sëise coriusc? Spo podëise ti jí do ales istruziuns da fá chësc esperimënt.

• lineal• cartun resistënt y valgamia gros, da öna na pert mëssel ester blanch• veta da colic foscia• forfesc o cutter• le funz de n bosse de banda• aodla da ficé fora o zircl• lampostil o plates da corú por la decoraziun• na linsa d’ingrandimënt• lastich

Dessignede sön le cartun chëstes formes cun l’aiüt de n lineal. lunch ca. 80 cm = lunch sciöche

A

B

B

Clunch ca. 45 cm

ca. 2

6 cm

ca. 2

0 cm

Taiede fora y lobride adöm le cartun (lascesse daidé da n adult cun n cutter).

ca. 20 cm

lobride adöm

- n büsc de ca. la grandëza de to ce- n pice büsc itamez

Btaiede fora

Ciamena scöraMATERIAL:

1

2

blanch

26 LABORATORE

B

B A

C

Tolede le funz de n bosse (lascesse daidé da n adult cun n cutter) o n toch de folia d’aluminium y fajede n pice büsc itamez cun na aodla o cun la piza de n zircl y incoledele sön le büsc che i ëis taié fora tl cartun.

Incolede cun vëta da colic foscia dötes les perts dl cartun cherian na scatora. Metede averda da incolé adöm bun por che al ne pois passé tres degüna löm.

Jide defora olache al é tröpa löm y metede le ce tla scatora. Metede averda che al ne vais ite degüna löm y eco mo che i odëis sön le parëi blanch, dala pert daite dla scatora, ci che é ia do os, mo sotissura!

Tignide la linsa d’ingrandimënt dan le büsc.

Dessëgna ci che te as odü!!

Tachede bun le lastich dales döes perts.

3 4

6

7

5

La app Flightradar24

Na aplicaziun (app) che trasformëia to Smartphone o Tablet te n radar dl trafich di fligri por odëi te n tëmp real sön na cherta detaiada le movimënt di jori tla Talia y tl monn. Al basta tigní to Smartphone cuntra n fligher sö al cil por odëi olache al vá o ince ciamó d’atres cosses.

orario.bz

Chësta app te pormët da visualisé düc i orars di mesi de trasport publics tl Südtirol: autobus, ferates y ince val’ furnadoies.

Chino: L’Eté dles dlaciaziuns: devers dla colijiun

Ti saltan do ala glanda mitica gnará Scrat catapulté tl spazium olache al gaujará na seria de evënc cosmics che trasformará y manaciará le monn dl’Eté dles dlaciaziuns. Por se salvé messará Sid, Manny, Diego y le rest dl grup arbandoné süa ciasa y se lascé ite te na aventöra plëna de comizité, rodan por teres esotiches nöies y incuntan personaji nüs.Dai 25 de agost 2016 inant

Messner Mountain Museum MMM

Reinhold Messner é n alpinist y esploradú dl Südtirol che ti á dediché ala munt y a süa cultura bëgn 6 museums. Süa vijita é sciöche na escurjiun sö por munt. I 6 MMM é: Corones (Al Plan de Mareo), Firmian (Balsan), Dolomites (Cibiana de Ciadura), Juval (Kastelbell), Ripa (Bornech), Ortles (Sulden). Na coriosité? Le museum de Firmian é te n ciastel y al é plëgn de statues budistes döt indorades... an röia ite te na dërta atmosfera orientala! De plü informaziuns: www.messner-mountain-museum.it

L’otaf liber de Harry Potter J. K. Rowling presënta “Harry Potter and the Cursed Child”

L’ otaf liber de Harry Potter s’intitolará “Harry Potter y le möt maledí” y an le ciafará da cumpré dai 31 de messé 2016 inant, le de de complian de Harry Potter y de J. K. Rowling. Tla Talia rovarál püch dedô. Al sará ambienté 19 agn do „Les scincundes dla Mort“ y ará sciöche protagonist Albus Severus Potter, fi plü jonn de Harry Potter.

Rubrica

28 INFORMAZIUNS

Co se defëne dales zanzares

Nos düc se la confortun da jí al mer d’isté, mo i se la debitun ince sce i gnun porsighitá dales zanzares.

I produc che an ciafa da cumpré por se defëne da chisc pici tiers zebidri contëgn gonot sostanzes che ne fej nia bun, no a nos no al ambiënt. Porchël unse porvé

da ciafé na alternativa sostenibla y daldöt naturala por la soluziun de chësc problem.

Le ledum palustre (Rhododendron tomentosum) é na planta da parü y n remede omeopatich che nes dëida defëne dales zanzares. L’estrat de chësc ciüf ciafon tla forma de globui te

de plü conzentraziuns y al é da ciafé te apoteca. An lascia deleghé chëstes pices cogores sot la lënga y chësc porta

pro che nosc assoius ciafes n tof che ne ti plej nia ales zanzares. (Degüna tëma, les porsones ne sënt pa nia le tof!) An pó tó ite chësc remede tla diluziun 9 CH, 3 globui n iade al de, tratan dötes les vacanzes. Ci che vá ince dagnora bun é na rëi cuntra i moscoruns (sura

let o pro les finestres) che ne lascia nia pormez le tier, mo ince guant lominus y lisier (braies y

manies lunges), por curí plü che ara vá la pel.

Le sit dla Farnesina por ciafé de plüinformaziuns denant che prenoté n iade

Le sit dla Farnesina pita informaziuns sön paisc, assistënza tl caje de arobaries o pordüda de documënc al ester, assiguraziuns por iadi, passaporc, visa, cherta d’identité. Sön le sit „dove siamo nel mondo“ pó vigni porsona registré sü spostamënc tratan n iade cun le fin da ti pormëte al’Unité de Crisa dla Farnesina da planifiché plü debota y cun na majera efiziënza intervënc de socurs tl caje che al gniss a se cherié situaziuns de gran emergënza. La registraziun pó gní fata tres web, sms, o telefon nia dan 30 dis dala data de partënza.www.esteri.it/mae/it

MINIINFO

29INFORMAZIUNS

Por propostes y osservaziuns mené na e-mail a [email protected]

Birban foliet por mitans y mituns

che á vëia da esploré le monn

Le pröm numer é

dediché al tema:

LE IADE

Responsabl dla redaziun

Felix Ploner

Tesć y contignüs

Departimënt Educaziun y Cultura Ladina

cun la colaboraziun de

Maddalena Aliprandi, Erna Flöss,

Manuela Dasser, Alice Dellantonio,

Ulrike Maierhofer Kostner, Giovani Mischí,

Claudia Rubatscher, Daria Valentin

Grafica y ilustraziuns

MarameoLab.net

Veronica Martini

Dé fora da

Departimënt Educaziun y Cultura Ladina

Inovaziun y Consulënza

Str. Pintri 29, I-39100 Balsan

© 2016 pedagogich.it

por les scolines y scores ladines

jügn 2016